Va deixar una multinacional per vendre fruita. En aquella parada hi veia una empresa molt més gran.
Josep Ametller va créixer en una família de pagesos del Penedès, a prop del camp i del mercat. Va estudiar electrònica i va construir una carrera a Alcoa, però la seva vocació era en la fruita, la verdura i el tracte amb el client. El 2001, ell i el seu germà Jordi van aportar els seus estalvis, 30.000 euros, per començar. D’aquella parada de Vilafranca del Penedès va néixer Ametller Origen, un grup que connecta producció agrícola, elaboració d’aliments i botigues pròpies.
Resum
- Fundació
- 2001 · amb el seu germà Jordi Ametller
- Origen
- Família de pagesos del Penedès
- Etapa anterior
- Electrònica i carrera professional a Alcoa
- Aportació inicial
- 30.000 euros dels estalvis dels germans
- Model
- Camp, elaboració i botigues pròpies
- Xarxa comercial
- 147 establiments al tancament del 2025
El que Josep Ametller va explicar a Fundadors
En la conversa amb Fundadors, Josep va recordar el primer any sense sou, les idees que havia imaginat abans de fer el salt i la convicció que podia competir amb cadenes molt més grans. Va parlar de cuidar el client, conservar l’esperit d’aprenent i reconèixer la impaciència amb què va abordar un canvi tecnològic. La seva ambició és construir l’empresa; la seva manera de viure continua sent senzilla.
1. D’on ve
El camp i la venda formaven part del seu entorn molt abans que existís Ametller Origen. El seu pare venia productes agrícoles al mercat de Vilafranca del Penedès. Josep va créixer veient aquella relació entre el que es cultivava i qui ho acabava comprant. Els seus germans, especialment Jordi, també van influir en el seu camí.
Des de jove tenia ganes de fer coses i buscar oportunitats. Li agradava imaginar projectes, tot i que els amics li recordaven que acumulava més idees de les que portava a la pràctica. Aquella distància entre pensar i executar acabaria convertint-se en una qüestió important per a ell.
Va estudiar electrònica i va entrar a Alcoa. Va anar progressant dins la multinacional i tenia una carrera estable al davant. Tanmateix, el que realment l’omplia era vendre fruita i verdura i parlar amb les persones que s’acostaven a comprar.
2. Abans de l’empresa i qui la va construir
Abans d’Ametller Origen, Josep ja havia provat altres projectes i donat voltes a diverses idees de negoci. Un d’aquells intents consistia a reunir una base de contactes per oferir productes de l’hort a distància i portar-los a domicili. Volia acostar el camp a les cases, però va deixar el projecte en comprovar que no funcionava com esperava.
També va intentar desenvolupar una idea al voltant de les màquines de suc de taronja: col·locar-les en diferents emplaçaments quan aquell format encara no era habitual. I la seva curiositat va arribar fins i tot a les places castelleres. Va imaginar posar pantalles digitals que expliquessin quin castell s’estava aixecant, la dificultat i les particularitats, perquè qui no coneixia aquell món el pogués seguir i gaudir-ne.
Eren propostes molt diferents, però en totes buscava una oportunitat en una cosa quotidiana: comprar verdura, prendre un suc o entendre què passava en una plaça. Abans de dedicar-se de ple a un sol negoci, havia passat per intents que va abandonar i idees que es van quedar sobre el paper.
El pas decisiu va arribar quan va deixar Alcoa per associar-se amb Jordi. Al seu voltant costava entendre que renunciés a una feina còmoda per vendre al mercat del poble. Ell hi veia una oportunitat que anava més enllà d’aquella primera parada.
Els germans es van repartir les responsabilitats: Jordi se centrava en la producció; Josep, en la gestió i la part comercial. L’experiència agrícola de la família i el contacte amb el comprador quedaven units dins del mateix projecte.
3. Una escena que explica el començament
Josep i Jordi van aportar 30.000 euros dels seus estalvis. El 3 d’agost del 2001, ell i Jordi van obrir la primera parada al Mercat de Sant Salvador de Vilafranca del Penedès. Segons recorda, va passar aproximadament un any sense cobrar-se un sou. L’aposta tenia sentit per a ell perquè imaginava què podia arribar a ser aquell negoci.
Els primers clients no eren una xifra en un informe. En acabar la jornada, Josep portava personalment la compra a alguns d’ells. A l’entrevista va explicar que encara hi ha persones que el recorden per aquell gest. Cuidar el client significava dedicar-li temps i resoldre-li una necessitat concreta.
Somiar en gran i treballar per fer-ho realitat es va convertir en una manera d’actuar. Aquesta vegada no n’hi havia prou amb tenir una altra idea: hi havia posat els estalvis, el temps i el futur professional.
4. El moment decisiu
La competència no el va fer pensar seriosament a tancar. Recorda obrir un establiment en una zona amb una forta presència de supermercats, on altres negocis havien fracassat. Estava convençut que hi havia espai per a una proposta diferent.
La seva aposta era diferenciar-se pel producte, la frescor, l’experiència de compra i el tracte. El creixement va anar ampliant l’oferta, però va mantenir la fruita i la verdura com una part central de la identitat del negoci.
També valora haver protegit el control de l’empresa davant l’entrada d’accionistes externs. A la conversa va explicar que havia tornat a pensar en aquella decisió i continuava considerant-la encertada. Créixer exigia recursos i finançament, però també decidir quina capacitat de direcció volia conservar.
5. Què va construir realment
Josep i Jordi van construir un negoci que uneix el camp amb la botiga. La producció agrícola, l’elaboració pròpia i la venda al consumidor permeten treballar sobre diferents parts del recorregut dels aliments. Els establiments són el lloc on tota aquella feina es troba amb el client.
La relació amb el comprador continua sent una referència per a Josep. Vol que l’equip mantingui un esperit d’aprenent: escoltar, preguntar i observar fins i tot quan l’empresa ja té una dimensió considerable. Haver crescut no elimina la necessitat d’entendre què es pot fer millor.
En acabar l’entrevista, ell mateix va preguntar per la vocació de l’entrevistador i per la seva experiència com a client d’Ametller Origen. La conversa va arribar a la botiga habitual i a possibles millores a la secció de carn. També hi va haver espai per escoltar què pensava l’altra persona del negoci.
La impaciència en el canvi del 2019
Josep identifica com un error la impaciència amb què va gestionar part del canvi tecnològic vinculat a SAP el 2019. Volia canviar la situació i reconeix que no va tenir la paciència necessària en prendre aquella decisió.
Aquell any van coincidir una transformació cultural i una altra de digital que van tensionar la companyia. En mirar enrere, qüestiona com va conduir aquell procés. La voluntat d’avançar també exigeix atendre el ritme que l’organització pot assumir.
6. On és ara
Josep continua al capdavant d’Ametller Origen com a cofundador i conseller delegat. El grup va tancar el 2025 amb 802 milions d’euros de facturació, 147 establiments a Catalunya i Andorra i més de 4.700 professionals.
En la conversa amb Fundadors va explicar que la seva prioritat és fer-se encara més forts a Catalunya. Vol créixer conservant la proposta que els diferencia i combinant ambició amb prudència.
Aquesta ambició empresarial conviu amb una vida personal que descriu com a senzilla. Explica que viu en un pis a Vilanova i la Geltrú i que no ha estrenat mai un cotxe. Entre els seus referents esmenta Howard Schultz, Sam Walton, fundador de Walmart, i Juan Roig. El seu interès per construir una cosa gran no es tradueix en una cerca d’ostentació.